MIGRACIÓ I CANVI

En l'actualitat, donada la globalització i el veloç desenvolupament dels mitjans de comunicació, l'evolució del món inclou cada vegada amb major freqüència la migració com a possibilitat. El desig d'allunyar-se, de conèixer, de progressar, de descobrir. Elements tots ells fonamentals en la carrera empresarial o professional, sigui per capacitar-se o per progressar en algun lloc o per no perdre el nivell adquirit o potser per aconseguir treball satisfactòriament remunerat.

El fenomen de la migració afecta l'estabilitat emocional i la identitat de l'individu que decideix emprendre la marxa. Això no solament és vàlid per a la generació que realitza el canvi, sinó també per als seus fills i néts, que es veuen directa o indirectament implicats en aquest procés. Aquests últims, sense ser els protagonistes de la marxa, es troben freqüentment en una cruïlla de difícil resolució.

En psicoanàlisi, no podem comprendre les migracions sense recórrer a les nocions de dol i de canvi. De dol, per les pèrdues que representa i de canvi, perquè es tracta d'incorporar infinitat de novetats vinculants, culturals, socials, laborals i geogràfiques. Per al que marxa del seu lloc d'origen, les pèrdues són massives, la qual cosa representa una exigència immensa per la psiquis.

El migrant es trobarà ara desproveït i privat d’allò que fins llavors, quotidianament , el contenia i protegia: aquells trossets d'un mateix, de la pròpia història, aspectes del propi self. La pèrdua de l'ambient no humà i dels objectes materials és, d'altra banda, tan important com la pèrdua de la presència de les persones benvolgudes: llocs coneguts, sons, olors, colors, sabors, codis compartits, l'idioma, la cultura, els mites.

Hi ha qui, per la seva estructura, és bàsicament capaç de tolerar el sofriment del dol i elaborar-lo fins on això sigui possible. Però molts són els que no poden, o poden només en part, donant lloc a dols patològics, malenconies o a molt deficitàries integracions espacials, temporals i/o socials de la identitat, nostàlgies insuportables, malalties corporals, addiccions i/o sofriments de diversa índole.

L'elaboració del dol i dels canvis en la migració conduiran al sentiment d'integritat personal enriquida per tot el que ens ofereix la nova cultura i per un augment de la confiança bàsica en nosaltres mateixos. La superació dels conflictes de pertinença ajuden a guarir noves i antigues ferides, donant pas a un jo més harmònic, integrador i enriquidor.

És important que el treball terapèutic amb aquests pacients sigui fet des d'una perspectiva intercultural, que permeti estudiar d'una forma intensiva les dimensions culturals i els aspectes de la convivència amb ”l'altre”.

Lina Ley Fancelli

Psicòloga i Psicoterapeuta

Barcelona, 13 de Setembre 2013